Residus electrònics: pensant en el llarg termini

No és només una impressió. Cada vegada tenim més aparells elèctrics i electrònics i els que usem diàriament ens duren menys.
En la cultura del creixement il·limitat, comprar, utilitzar i llençar s’ha convertit en un greu problema social, econòmic i ambiental. En bona mesura, per les deixalles que generem. S’estima que a l’estat espanyol molts dels residus electrònics acaben a llocs desconeguts.
En realitat, només una part són autèntics residus que la biosfera no pot digerir. La resta són recursos parcialment utilitzats que podríem convertir en una preciosa matèria primera (subproductes o matèries primeres secundàries).
Tenim, doncs, un problema d’intoxicació però, sobretot, d’empatx. El remei passa, primer, per limitar la fartanera i per considerar conjuntament la reutilització i reciclatge dels residus. El reciclatge esdevé inútil sinó s’acompanya de mesures que estimulin la reutilització i reinserció de les matèries primeres recuperades en el circuit de les coses útils. Això, entre altres coses, és el que en diem una economia circular.
La qüestió és: com ho podem fer per reduir i aprofitar els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)? Aquí entrem en joc amb l’educació per a la sostenibilitat per tractar d’entendre el problema, i no únicament explicar-lo, i tenir elements per a un consum moderat i informat.
Nusos, conjuntament amb Alencop hem dissenyat tres activitats educatives sobre recollida selectiva i reutilització dels RAEE.
IMG_4682Una consisteix en un  tauler de joc, —On va quan ja no va?— per identificar i localitzar serveis i equipaments per gestionar els RAEE a Sant Martí.
El taller  Com es mou el teu mòbil ens aproxima a la comprensió dels residus des de la perspectiva dels cicles,  —la contaminació és l’absència del retorn, l’obstrucció d’un cicle natural— .  Un residu valuós? és una xerrada- taller per reconèixer els impactes d’aquests aparells al llarg del seu cicle de vida i diferenciar entre residu —un recurs fora de lloc — i rebuig.

IMG_4694

Aquestes activitats formen part d’una campanya de sensibilització i educació sobre la gestió dels RAEE, que Alencop duu a terme al districte de Sant Martí de Barcelona al llarg de 2016.
Punt_Verd
Juntament amb l’edició de materials divulgatius, la participació en fires i la cooperació amb entitats dels barris vol recollir i recuperar les mentalitats per al sentit comú sostenibilista.

 

Anuncis

Radicals insaturats test

Sonen el compassos de la guitarra de Buddy Guy interpretant “Mary had a little lamb” (1967), la cançó infantil que passà a la posteritat quan Thomas Alva Edison la va recitar i registrar amb el fonògraf. Era novembre de 1877 i aquest,  el primer enregistrament reproduïble de la veu humana.
Així arrencà Radicals insaturats, l’assaig obert del taller d’acústica produït per Nusos i Discos Paradiso dins de l’acte  Playtime programat a l’Hangar.
Foto 1

Radicals insaturats

Radicals insaturats proposa diverses activitats d’observació i experimentació al voltant de les característiques i propietats del so i la seva propagació.
Foto 2

Ressonància: dibuixant la veu

El participants acaben manipulant plats, mescladores i discs per aplicar els conceptes tractats mesclant i fent scractching.
Foto 3
Atributs del so

 

El so i la música són elements centrals de tot el taller. En forma de disc, el vinil, un radical insaturat, —una cadena d’àtoms de carboni que perden un hidrogen que pot ser substituït—, és un magatzem de música que ens transporta a l’arrel  i admet innumerables variacions.

 

 

Patrimoni i Educació: transformant la visió

Una bona educadora és una líder transformativa. Depèn de la persuasió, l’idealisme, l’entusiasme intel·lectual i sap aprofitar la complementarietat intergeneracional.
Un educador competent és cultivat, amb una bagatge cultural sòlid, i la recerca educativa és una part important de la seva identitat professional.

Aquestes són algunes de les idees clau que Pau López i Teresa López ens proposen a la sessió “Els equips de treball col·laboratiu: colideratge i competències personals i professionals” de la 1a Jornada Patrimoni i Escola de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

El patrimoni ofereix múltiples oportunitats a l’escola però sovint, plantegen els organitzadors, no es tenen prou en compte les seves necessitats i expectatives. Tanmateix, el potencial de la relació entre l’equipament patrimonial i l’escola és enorme i per això és important qüestionar-se si l’aprofitem suficientment i a favor d’un aprenentatge profund i d’una experiència intensa.

A la Jornada Patrimoni i Escola s’exposen resultats experiències d’aquesta relació, alhora que es promou una comunitat de pràctica que treballi per millorar la proposta educativa des del patrimoni i l’ús que en fa la comunitat educativa.

Des de Nusos sortim de la Jornada reforçats en el convenciment que cal seguir treballant per crear cultures de col·laboració entre els diferents agents educatius. Pensem, des de la nostra experiència, que perquè funcionin i es conservin cal:

  • Promoure la diversitat fomentant la confiança;
  • Combinar la connectivitat amb l’obertura. No existeix una única recepta, cal elaborar els propis projectes des de l’esperit crític;
  • Reciprocitat, és un carrer de doble sentit patrimoni- escola;
  • Compromís en la creació de coneixement;
  • Evitar l’actitud de “això no ho hem fet mai” i acostumar-se a un cert grau d’incertesa.

IMG-20151127-WA0005

 

La Jornada porta per títol “Canvi de perspectiva”. Etimològicament perspectiva prové de la paraula llatina prospicere que significa “veure de lluny” o “veure clarament”. L’internauta la pot veure tota complerta al següent canal i pensar per ell mateix quin dels dos significats si escau més.

Referències mencionades a la sessió de Teresa López i Pau López

Armengou, Elsa (trompeta) i Sant Andreu Jazz Band (2004, 8 de novembre) “Mood indigo” de Duke Ellington [Vídeo podcast] Disponible a YouTube

Banqué, N (2015). Dibuixant cartografies competencials. Un perfil competencial que afavoreix la innovació d’equips educatius en contextos de ciència. (Tesi doctoral no publicada). UAB, Bellaterra.

Burns, JM (1978). Leadership. New York: Harper&Row

Innerarity, D (2011). La democracia del conocimiento. Por una sociedad inteligente. Barcelona: Paidós

Morin, E (2011) Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. Buenos Aires: Nueva Visión

Pelé, cromos i Ciències Naturals

Alba Carbonell

Us inquieta saber quina relació poden tenir Pelé, els cromos i les Ciències Naturals? D’entrada crida l’atenció. Què hi té a veure una llegenda del futbol mundial amb l’empresa de distribució de diaris dels germans Panini del 1955? I com hi lliguen les Ciències Naturals? Això mateix viu i li passa pel cap a una mestra com la que mostra l’article, d’aquest mateix títol, de Perspectiva Escolar de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Pelé, els cromos i les Ciències Naturals” ens situa al principi de Ens mirem la barreja?, una de les activitats de l’agenda escolar del Museu de Ciències Naturals de Barcelona dissenyada pel seu Equip Educatiu de Nusos.
relat_1
L’educadora comença l’activitat amb el relat, un episodi de la història de la humanitat que comparteix amb l’alumnat. D’altra banda, la mestra viu sensacions contraposades, entre el desconcert, – “continuo sense veure la relació entre el futbol, els cromos i els vertebrats”- i l’atracció, – “Ostres! No ho sabia! Jo també havia fet col·lecció de cromos”.  Mestra i alumnes es deixen portar, a través de la narració, per diferents parts, aparentment aïllades, però que de sobte veuen connectades. En definitiva, pensar de forma complexa sobre el medi consisteix en situar elements establint relacions i obrint-se a l’atzar. I us deveu preguntar, perquè començar amb un relat? Quin sentit té utilitzar-lo en un context museístic?
illa_classificacio

Illa de Classificació. Exposició “Planeta Vida”

La inauguració del Museu Blau va representar l’oportunitat d’implantar el nou model educatiu del museu. El relat inicial és un dels seus elements clau. En la fase d’inici o introducció d’un fenomen, l´’ús de diferents llenguatges, és un incentiu per ampliar percepcions. El relat connecta fets culturals amb el que passarà dins del museu i facilita la comunicació de les idees motores de l’activitat. Així, històries com les de Pelé i els  cromos, la màquina d’escriure d’Espinàs o les simfonies de Beethoven, són elements de les activitats del Museu Blau i, alhora, una reivindicació de la saviesa i que les persones han de tenir informacions i coneixements però, sobretot, Cultura.

Abellan, N., Carbonell, A., i Viladot, P. (2015). Pelé, els cromos i les ciències naturals. El paper dels relats en les activitats del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Perspectiva Escolar, 382: 54- 60

Bonil, J., Gómez, R., Pejó, Ll., i Viladot, P.(Coords.)(2012). Som Educació. Ensenyar i aprendre en els museus i centres de ciència: una proposta de model didàctic. Barcelona: Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Ogborn, J., Kress, G., Martins, I., & McGillicuddy, K. (1996). Explaning Science in the Classroom. Buckingham: Open University Press.

A natural rhythm, la sorpresa i les preguntes

A natural rhythm és la historia d’un grup de nens i nenes que durant unes setmanes d’estiu observen amb atenció una part del món que els envolta.  Són 86 nenes i nens que se senten actius i capaços de fer-se preguntes i de construir eines per explorar amb confiança, jugar i utilitzar diferents llenguatges.
1_AnaturalEl zumzeig del mar, el creixement i successió d’éssers vius, això és, el ritme que emergeix de la relació entre la pressa i la parsimònia, és la idea central que organitza vivències i activitats del F4E Summer Casal.
Els més petits (3 – 5 anys) observen i experimenten en ambients d’aprenentatge: Seeds & Fruits, Surroundings water, Grow baby grow! Espais pensats amb diversitat de materials, ofertes  suggerents i organitzats en moments de reunió, exploració i conversa. Proposen activitats obertes  amb respostes múltiples.
Stone: the weight of the name

Stone: the weight of the name

Els mitjans (6 – 8 anys) i grans (9 – 12 anys) duen a terme indagacions pròpies que neixen de l’apropament espontani i vivencial al medi: Does the level of salinity make a difference? Què passaria si posem una barrera física dins el terrari?
Subterranean Space Station, Microbial Pond Life, Huts… Amb el disseny,  construcció i monitoratge d’aquaris i terraris captem els canvis temporals,  ritmes i cadències d’alguns fenòmens naturals. Alhora, transformem una  terrassa del Museu Blau en laboratori natural d’observació de la colonització de la natura local. 6
En alguns espais les edats es barregen, amb jocs i tallers els llenguatges plàstic i corporal prenen protagonisme i faciliten diferents possibilitats d’expressió: dynamic games, artistic expression, dance. També hi ha moments oberts a l’esdevenir, d’inacció activa (independent learning).
Eating the sun

Eating the sun

La història de A natural rhythm continua o, si més no, continuem valorant la indagació com una estratègia didàctica que s’alimenta de l’observació atenta, exalta el dubte i la curiositat, prospera amb la tensió i és possible amb l’acompanyament d’educadors que viuen el que ensenyen.
Bioconstruction

Bioconstruction

 A natural rhythm: F4E Kids- Summer Casal és un projecte promogut per Fusion For Energy (Empresa Común Europea para el ITER y el Desarrollo de la Energía de Fusión) que Nusos ha ideat, gestionat i organitzat.
Beaten by waves

Beaten by waves

Per fer-ho, hem comptat amb la col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Artijoc i D’ins- Escola restaurant de la Fundació Formació i Treball.

logoF4E

Ja som mésOpcions

logo-mes-opcionsNeix “mésOpcions”, la cooperativa mixta de consum i serveis que aglutina al seu voltant les principals cooperatives de serveis de Catalunya, donant accés a les seves persones sòcies a un ampli ventall d’alternatives de consum responsable de serveis. Nusos en formem part conjuntament amb d’altres entitats.
“mésOpcions” es construeix des de la sostenibilitat personal, social i ecològica, desenvolupant el mercat social i contribuint a l’articulació i la visibilització de l’economia social i solidària.
“mésOpcions” es sustenta sobre tres potes: creació de mercat social, compra conjunta i creació de comunitat.
Mercat social
La cooperativa ha signat nombrosos acords d’intercooperació i convenis de col·laboració amb cooperatives i empreses de l’economia solidaria per tal de facilitar l’accés al consum de serveis en el si de les empreses que ofereixen alternatives de consum responsable.
‘mésOpcions’ aglutina alternatives de consum responsable en els sectors de l’energia, les finances i assegurances, la comunicació, l’habitatge, la mobilitat i l’oci i salut. La xarxa de ‘mésOpcions’ està formada per les principals cooperatives de serveis de Catalunya.
Les persones sòcies de consum de ‘mésOpcions’ podran accedir al consum dels serveis oferts per les diverses cooperatives i empreses de l’economia solidària que formen part ed la xarxa. A més, les persones sòcies de les cooperatives amb les que s’han establert acords d’intercooperació i convenis, podran accedir al consum dels serveis oferts a la xarxa de ‘mésOpcions’.

ambits

Compra conjunta
No oblida l’accés i promoció d’alternatives responsables pel consum de béns, per això, ‘mésOpcions’ crea una plataforma de compra conjunta per donar accés als socis al consum, amb un preu cooperatiu, de béns ecològics, de proximitat i de comerç just.
Creació de comunitat
La creació d’alternatives de consum no es pot separar de l’articulació de nous espais de relació i satisfacció de necessitats, per això ‘mésOpcions’ també aposta per la creació de comunitat al voltant del projecte que permeti explorar noves formes de satisfacció comunitària de necessitats i de relació personal.
L’articulació de comunitat s’aconseguirà mitjançant l’oferta de serveis a les persones sòcies de ‘mésOpcions’. Concretament s’oferiran cursos de formació i activitats de lleure per tal de crear comunitat i aportar valor a la base social.
Una altra de les iniciatives en aquesta línia serà la creació d’una aplicació mòbil exclusiva per la base social que facilitarà i promocionarà el consum col·laboratiu, tant pel que fa a objectes com a temps.

“mésOpcions”, cooperativa de serveis

A més d’aquesta tasca de promoció d’alternatives de consum, la cooperativa també ofereix serveis a les cooperatives i empreses que formen part de la xarxa. Concretament s’ofereixen els serveis de Gestió i Activació Comercial, que es tracta de dur a terme campanyes de promoció, tant de les empreses com de serveis concrets, dintre de la base social a la que té accés ‘mésOpcions’.
La base social de la cooperativa arriba a unes 150.000 persones. L’Activació Comercial es fonamentarà en el màrqueting de continguts i el màrqueitng ètic, cercant noves formes de promoció que segueixen la línia d’exploració d’alternatives responsables.

Collaboratorium: un laboratori d’innovacions al Museu Blau

Acte organitzat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Aquesta és la història d’un grup de persones que va proposar-se reforçar els vincles entre els diferents professionals de l’educació: la col·laboració!
Van dissenyar un escenari didàctic inspirant-se en el circ perquè volien crear un espai on posar a prova metodologies innovadores: un laboratori!
Col·laboració + laboratori d’idees: un Collaboratorium!
I així va ser com, durant dos dies, docents, tècnics i educadors de museus i centres de ciència van compartir i experimentar sota la perspectiva dialògica.
Diàleg disciplinar

© Josep Maria Llobet

Tot va començar amb una ponència en la qual Francesco Tonucci va desvetllar els vincles de complicitat existents entre l’escola i el museu. I tot seguit, el laboratori va disposar de dos grans espais de treball per estrènyer aquests vincles de complicitat: “Experimentem i Creem” i “Fem un cafè”.

Experimentem i Creem

A través de tres experiències del Museu Agbar de les Aigües, l’ Escola del Consum de Catalunya i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) es van explicitar algunes de les relacions que poden donar-se, en contextos educatius, entre  els conceptes art i ciència, món i ciència i rigor i creativitat.
De la mà de les educadores del MCNB, els participants van fer un tastet de l’activitat escolar “Ens mirem la barreja?” per explorar el concepte rigor i creativitat. En aquesta, la museografia de l’exposició “La Terra avui” va servir de punt de partida per acostar-nos a un enfocament creatiu. L’exposició, lluny de mostrar les agrupacions animals segons la classificació taxonòmica habitual, va permetre il·lustrar com els alumnes poden fer ús de la creativitat a l’hora de classificar els animals. En canvi, la descoberta mitjançant l’observació de les característiques de les espècies que formen part d’un mateix grup taxonòmic va permetre visualitzar el rigor científic que es planteja des d’aquesta activitat.
En el debat posterior es va remarcar la importància de treballar aquests conceptes de forma explícita i dialogant en les accions educatives científiques, ja que “el motor que fa avançar la ciència és la creativitat i, alhora,  el rigor és el fet clau en la seva metodologia”. Al mateix temps, els professionals de l’educació artística van manifestar la necessitat del mateix tractament d’aquests conceptes en la seva disciplina, ja que en qualsevol llenguatge artístic, el rigor és fonamental referit a la tècnica i, alhora, la creativitat és intrínseca a aquest saber.
En aquest grup de treball va evidenciar-se la necessitat de connectar aquests conceptes aparentment antagònics i van proposar-se un bon grapat d’estratègies didàctiques per a treballar-los dialògicament: preguntes generadores, relats, llenguatge artístic…
Coll_sala_borros

© Josep Maria Llobet

Coll_dialeg

© Josep Maria Llobet

141024_collaboratorium (12)

© Josep Maria Llobet

Fem un cafè:

En aquest espai es van mostrar tres projectes fruit de la col·laboració entre el Museu de Ciències Naturals i algunes escoles de la ciutat: els Reptes encaixats, Mr. Ardan i Els microbis.
La mostra va fomentar una reflexió sobre quines competències cal mobilitzar per dur a terme projectes d’aquest caire. Així doncs, es va parlar de cocreativitat, entesa, empatia, interès, coneixement…  A més, cada participant va reflexionar al voltant de quines competències individuals podia aportar en projectes en col·laboració i quines eren les que necessita trobar en els companys de l’equip de treball.
141024_collaboratorium (16)

© Josep Maria Llobet

141024_collaboratorium (104)

© Josep Maria Llobet

La cloenda de les jornades

Finalment i de la mà de Paz Posse del Parque de las Ciencias de Granada es van enriquir les opcions de col·laboració entre Escola i Museu.
Durant les jornades també van haver sorpreses circenses: un pollastre i un cavall molt humans de la mà d’Animal Religion, i les pallasses de Clownvocats que van presentar unes conclusions molt ben entramades!
D’aquesta experiència n’han sortit nous vincles, alguns dels quals estan prenent forma dins del Museu mateix, i se n’han reforçat d’altres tot col·laborant a enfortir el col·lectiu de persones que treballem per a l’educació.
141024_collaboratorium (91)_baixa_105

© Josep Maria Llobet

Coll_xarxa

© Josep Maria Llobet

Coll_pollo_borros

© Josep Maria Llobet

 
Tanquem aquest post amb el making-off del Collaboratorium!
141024_collaboratorium (95)

© Josep Maria Llobet

L’equip educatiu del MCNB, conformat per membres de Nusos, ha estat implantant i desplegant un model didàctic innovador des de l’obertura del Museu Blau l’any 2011. Aquest model, basat en la complexitat i la ambientalització, ha estat dissenyat pel grup de recerca Complex de la UAB els quals han assessorat a l’equip durant aquest període.

			

Fira de l’Economia Solidària, per què venim?

Els propers 24, 25 i 26 d’octubre tindrà lloc la III Fira de l’Economia Solidària de Catalunya, a la Fabra i Coats de Sant Andreu (Barcelona). Nosaltres, un any més, hi tornarem a ser per vàries raons:
  1. Per difondre i reforçar l’economia social i cooperativa  un model empresarial viable, estratègic i transformador de realitats socials.
  2. Perquè ja no en tenim prou en pensar com seria viure d’una altra manera i comencem a viure d’una altra manera.
  3. Perquè és una forma d’educació per a la ciutadania, per a la participació crítica i per a la presa de responsabilitats personals en accions i decisions que afecten l’entorn natural, social, cultural i econòmic.
  4. Perquè cooperar excita i activa el centre del plaer del que forma part l’hipotàlem (revista Neuron, 2002).
  5. Per aprendre a formular les preguntes adequades sobre què implica avui dur una vida digna i com fer-la possible.
  6.  Per construir mercat social a partir de l’àmbit local.
  7. Perquè vivim els uns en mans dels altres i ningú se se’n sortirà sol.
  8. Per reconèixer i celebrar la tasca de les persones de l’economia social i solidària en la nostra vida quotidiana.
  9. Per alliberar-nos de les pors que no ens deixen viure i carregar-nos d’il·lusió.
  10. Perquè hem d’estar aquí.

 

Com aprenem la ciència?

En l’experimentació l’infant  aprèn a observar; aprèn a analitzar resultats; aprèn a relacionar variables…
L’experimentació el duu a trencar esquemes, a observar aquells fenòmens sorpresament inesperats,… i així, com en un llibre en blanc, l’infant l’omple de paraules.
És el joc de les hipòtesis, la cuina de l’experimentació, l’univers de preguntes sense resposta…
Les idees s’enxarxen les unes amb les altres i poc a poc concreten un argument que explica “què passarà si…”
Això és el que volem que passi a l’espai d’experimentació de l’Escoleta Les Nòmades…
Que l’infant lliurement faci i desfaci, que persisteixi en el repte, en l’error i en l’encert; L’adult l’acompanya però no intervé.
Al final s’esdevé una conversa entre adult i infants, per compartir les vivències, les sorpreses, allò que esperàvem que passés i no ha passat, allò que hem provat i “desprovat”,… i entre tots compartim pensament i construim coneixement, ens enriquim i creixem.

Com hi puc participar?

L’Espai d’experimentació científica té lloc a l’Escoleta Les Nòmades els divendres de 17h a 19h. És un espai pensat per a infants de 2 a 11 anys, dividits en 2 grups d’edats.
Les inscripcions estan obertes! Trobareu més informació en aquest enllaç.